| |
| La tele italiana, en general, ronda entre les "mama chicho" i el documental sensacionalista. Tot i així hi ha algun programa interessant (òbviament en italià). Us el linco. És el programa on ahir, per primer cop, vaig sentir l'expressió " drag king" | |
|
| Avui m'he pres temps per avorrir-me i tot. Tot i que avui tocava visitar Florència, vaig decidir fa un parell de dies que no ho faria (avantatges d'anar sola: tu prens les decisions sense haver de tenir en compte ningu més) i he començat el dia amb molta calma: he escrit una mica, he fet repàs de les impressions d'ahir, he reflexionat una altra mica, he llegit... fins i tot he pogut dormir una mica més! En acabat, quan s'acabava el mati i començava el migdia he deixat la maleta quasi feta (tinc una pila de llibres nous sobre els diferents espais que he visitat i alguns souvenirs que no venien de Barcelona i això m'ha obligat a redistribuir-ho tot), he comprovat l'horari de demà i he sortit a dinar. Eren les 15.15 que ja sortia del restaurant. En certa manera és una murga que el servei als restaurants italians sigui tant ràpid: quan surts encara fa una calor increible i Roma no fa tanta ombra com Barcelona. Passejant pels carrers estrets he pogut parlar amb els meus pares i m'he tornat a acostar a l' Ara Coeli (esp) i, com l'altre dia, no hi he entrat: m'he quedat al costat de l'antiga església de Sta Rita, quasi del tot derruida per contruir el monument de Victor Emmanuele II , que té un precios mosaic cristià del s XI i unes ruines romanes (com no!) al subsòl: 4 edificis amb els seus bars i estances privades. L'altre dia ja l'havia fotografiades, però quan es va acabar el carret no es va rebobinar sol (de tant en tant li passa) i quan al dia seguent el vaig anar a canviar se'm van velar les darreres fotos que havia fet. Espero haver-les recuperades totes! En acabat, com que no sabia què fer (havia pensat acostar-me al Trastevere, que al final no l'he vist, o a l'illa Tibertina, o a la Piazza Navona, o... però feia massa calor) m'he quedat a l'ombra d'un parc, asseguda en un banc que semblava una tomba (no l'era), veient passar els turistes. I els autobusos, i els taxistes bojos, i els cotxes de policia dignes de multa per imprudència en la conduccio, i les motos ufanes, i... el trànsit romà és tot un espectacle. Com que el sol no baixava m'he comprat un delicios gelat d'albercoc (Mari, pren nota; mama, apuntat-ho: els gelats italians no deuen engreixar, de bons que estan, vist que no es poden fer dues coses a l'hora i fer-les ben fetes) per berenar i, contenta com una ginjola, he tornat a casa (al ciber) pels mateixos carrers ombrejats per on havia passat abans. Entre tot això he tingut alguns moments per parlar amb el Ferran. Crec que hores d'ara ja deu ser a l'avio (tot i que m'ha avisat que sortia amb 45 min de retard) cap a la ciutat de l'amor fraternal, on ha d'arribar cap a les 9 - 10 del vespre (hora d'aqui). Tot i el retard té temps de sobra per fer el canvi perquè li han facturat les maletes directament a Barna i tenia dues hores per fer el canvi. A les 12:20 de la nit emprendrà el vol cap a Barcelona, i hi arribarà a les 8:25. Jo surto demà a les 11:55, però haig de ser a les 9:55 a l'aeroport, de manera que miraré d'agafar el tren cap a les 9 per anar sobrada de temps. Arribo a les 13.40. Tinc ganes de veure'l. Moltes. (A vosaltres també tinc ganes de veure-us, però comprendreu que no és el mateix, oi? A vosaltres us penso torturar amb les fotos. Per a ell les fotos no seran cap tortura, encara que no hi surti jo, ja ho veureu.) | |
|
| El dia d'ahir, al final el vaig passar a Pompeia. No la vaig veure tota: per manca d'organitzacio em van faltar les zones més allunyades del centre (la Vila dels Misteris i tot el complex ludic).
La ciutat és molt interessant, però no tant com em pensava: les explicacions de tothom m'havien fet pensar que la ciutat estava molt més sencera del que realment està. Em recordava una mica el Mecanoscrit del segon origen: es ben bé com m'he imaginat sempre els pobles destruits pel pas dels plats voladors. Es clar que està molt més sencera que cap altra resta romana que jo hagués vist abans de venir a Roma, però per exemple el Coliseum està molt millor conservat que la majoria de cases de Pompeia. De la majoria d'elles queden només un parell de metres de paret. Les parets que donen al carrer s'han conservat majoritàriament bé, igual que el paviment, però l'interior de les cases reclama força imaginacio.
La casa millor conservada (o més reconstruida, no n'estic segura) és el bordell. També és la més visitada (i això que les prostitutes ja no hi son), no sé si precisament per això o per tafaneria morbosa (la gent no entrarà a un bordell actual amb els nens i la dona, però si és una resta arqueològica és cultura). Certament, les pintures de les parets son molt... explicites, però gent que estic segura que no va fotografiar la cuina d'altres cases (si, en algunes cases es pot veure la cuina), fotografiava el vater d'aquestes (si, aquesta casa tenia vater, diminut, però n'hi havia).
Se'm va fer curiosa la poca curiositat de la gent, que entrava de les cases, veia el que es podia veure a simple vista, i tornava a sortir. Jo vaig treure el cap per totes les portes (les poques finestres que els romans feien a les cases estaven massa altes perquè jo hi pogués treure el cap), vaig recorrer tots els passadissos i vaig entrar en totes les habitacions disponibles. Vaig entrar en totes les cases que no estaven prohibides, encara que no tinguessin explicacio. Es clar que vaig obrir els ulls d'alguns: em topava amb l'anglès o l'espanyol de torn i els deia: "allà hi ha més frescos", o "en aquesta habitacio hi ha inscripcions a les parets", o "heu entrat a les termes?".
Però és que la gent va a aquests llocs i no es demana audioguies ni res i després no entén res. Un exemple: em vaig trobar una familia de Madrid. De fet, dues families (quatre adults i quatre fills). Amb un mapa (fotocopiat) a la mà, vagven per la ciutat. Acabaven de passar de llarg de les termes i amenaçaven de passar de llarg també els bars i la casa del poeta tràgic. Què vaig fer? Els vaig agafar i els vaig portar a les termes i els les vaig explicar. Després els vaig guiar pels bars i per la casa. Estaven encantatats. Com que jo encara no havia vist gaire cosa més, els vaig deixar que anessin a veure la casa del faune tots sols i vaig continuar la meva visita. Quan ens vam trobar a l'hora de dinar, jo havia vist també la casa del faune i els vaig preguntar si havien vist el mosaic de l'entrada. No, ni s'hi havien fixat. Llàstima: hi diu "have", i una falta d'ortografia de 2000 anys potser hauria fet gràcia als nens. | |
|
| Avui m'he llevat mandrosa. He esmorzat i he decidit quedar-me tot el dia a l'hotel: he escoltat el que portava guardat a l'audioguia, he intentat accedir a internet des de l'hotel (tenen el servidor espatllat), he mirat la tele a l'habitacio, he parlat amb ma mare... fins i tot he fet una migdiada! I al final, passada la una, he sortit a dinar.
Finalment he trobat un lloc on menjar... menjar! Hi ha mon més enllà de la pasta i la pizza! (Començava a dubtar-ho.)
Quan he acabat de dinar (i de xerrar amb una parella madrilenya, ell colombià, ella romanesa), després de perdre el barret per enèsima vegada (en realitat no l'he perdut, sabia on era: sobre la taula del restaurant), he agafat un archeobus (un dels molts busos turistics que hi ha a Roma; aquest, com el seu nom indica, és de temàtica arqueològica, n'hi ha un altre de temàtica religiosa, els de temàtica turistica...) que m'havia de dur per Roma i... per la Via Appia! Per cabuda jo, eh?
D'una banda m'ha sortit bé: les catacombes de St Sebastià, que son les que jo volia veure, estaven tancades, però les de St Calixte (que en realitat son les primeres i les més grans) obren els diumenges. M'he baixat de l'autobus d'un salt i m'hi he posat.
Les catacombes estan bé. Angoixen una mica, perquè estan excavades a terra (no construides) i hi ha molts ninxols. Però molts. MOLTS! Tenen unes pintures de caire pietos que et fan adonar que realment es tracta d'un lloc sant. Estan prou bé.
La pega ha estat que, al sortir, he vist passar un dels busos turistics que tornava a Roma i no m'he adonat que devia ser l'ultim (d'una banda perquè fa tanta calor que vaig sense rellotge, però és que jo seguia pensant a arribar fins al final del recorregut: no volia tornar encara) i no l'he agafat. De fet no hi he pensat fins que m'he adonat que una pila de gent que s'esperava a la parada sortia corrents cap a l'altre costat de la carretera per agafar un dels busos urbans (el mateix que ahir em va tenir esperant una hora, si). Aleshores m'he mirat la guia de l'archeobus, m'he mirat l'hora... i he començat a caminar de retorn a Roma.
I enteneu-me que ha estat bé. Avui tornava cap a Roma, o sigui que em tocava anar pel voral de l'ombra, i he pogut anar mirant (avui no tenia control de temps) a banda i banda de les restes arqueològiques que voregen la via. I he pensat. I he arribat a una conclusio: els mapes de Roma haurien de ser d'escala 1:500 o 1:1.000 per poder recollir tot el que et trobes caminant per Roma. Vull dir: enlloc t'indiquen que, caminant per la Via Appia, et pots trobar una porta que diu "hort dels Escipions". Uns tres o quatre metres més enllà n'hi ha una altra. Hi diu "tomba dels Escipions". Relament hi ha allà la tomba dels Escipions? O és una d'aquelles bromes medievals consistens a arrencar marbre dels monuments que es trobaven arreu i aprofitar-lo com a material de construccio de la pròpia casa. I com que això és Roma, tant et pots creure una cosa com l'altra, perquè e tota manera no trobaràs cap explicacio enlloc... Porto fotos, perquè com aquesta, unes quantes!
Caminant he arribat a Roma (tots els camins hi porten). Amb el bus turistic havia pogut percebre amb més propietat les distàncies entre els diferents llocs i he seguit caminant fins a passar:
- Pel Circ Màxim
- Per la Boca de la Veritat
- Pel Capitoli
- Per l'Ara Coeli (altar del cel; no, no és cap joc de paraules, és una església)
I fins a casa. Que encara no hi he arribat perquè estic aqui escrivint.
Demà no sé què faré: voltar un xic més per Roma o anar-me'n a Pompeia?
Per cert, que no sé res del Ferran. Només que ahir se n'anava de boda escocesa-americana i que s'està quedant sense bateria perquè té carregador però no ha trobat adaptador per l'endoll ni transformador per al corrent (als EUA encara van a 200, no a 225 com crec que anem a Europa). Vejam si hi ha sort i quan posi a carregar el meu mòbil (l'unica excusa que tinc és que ahir vaig passar llargues estones sense cobertura i no m'he adonat que sortia de l'hotel amb tant poca càrrega) ell encara "funciona". | |
|
| A primera hora (molt a primera hora) he anat a veure la necròpoli (ang) del Vaticà. Es una visita recomanable, però no gaire enlluernadora: la tomba del sant no es veu (s'intueix). De tota manera va molt bé per adonar-se de dues coses: que una necròpoli era literalment una "ciutat dels morts" (ara està soterrada, però originalment era un poblet de casetes on "vivien" tots els morts d'una mateixa familia, amb les seves façanes, finestres i escales per pujar al terrat a prendre una copa amb els parents difunts) i que els romans tenen una estranya mania per construir tapant-se els uns als altres: Constanti va tapar el templet que marcava la tomba de l'apòstol amb un altar, al qual es va superposar un altre altar més opulent per encàrrec d'un papa (al qual el primer altar devia semblar poca cosa), els quals un segon papa va cobrir amb un altar més gros encara, el qual un tercer papa va cobrir amb la basilica actual sobre la qual Miquel Angel va construir la seva cupula (de més de 300 m d'alçada). Total, la tomba queda 20m per sota del nivell del terra. Puf! No apte per claustrofòbics! Al migdia he visitat l'església de Sant Pau Extramurs (esp.), i aquesta si que val la pena. Deixant de banda que és l'original de la parròquia, és més gran, més antiga i més magnifica (i també molt més tranquil.la) que el Vaticà. Porto moltes fotos. I en acabat volia visitar unes altres catacombes, les de Sant Sebastià (it), que es troben resseguint la Via Appia Antica. Estava disposada a no dinar res més que un gelat per arribar-hi a temps (tancaven a les 17, i només em quedaven dues hores; el gelat estava bonissim i anava super carregat, tot s'ha de dir). Per què no ho he fet? - Estava esperant el bus a la solana, he pensat que em desidrataria i he decidit caminar una mica fins a la parada seguent. Obviament, l'autobus ha aparegut tan aviat com he estat prou lluny per no poder correr enrere.
- El bus seguent ha trigat una hora ben bona a passar. Almenys m'estava esperant a l'ombra...
- Amb els nervis que fos tan tard, m'he equivocat i he baixat una parada abans d'hora.
- A les 17.20 encara caminava per la carretera (tan bé que condueixen els italians!)
O sigui que m'he aturat en una fonda a peu de carretera, he berenat un plat de pasta, dos sucs de préssec i un quart de pinya fresca i he agafat el bus de tornada: les catacombes queden per un altre dia! Ara ja soc al meu ciber de sempre, entrant les informacions del dia amb un maldecap que em sembla que és una lleugera insolacio (amb tant d'atalament he pres força menys aigua de l'acostumada). No sé què faré demà, però ara mateix dubto que tingui ganes de passejar gaire... | |
|
|
![[info]](http://p-stat.livejournal.com/img/userinfo.gif){kind=small}
roser_orquin's journal
